dimecres, 10 de novembre del 2010

Resum modificacions del mapa conceptual


La major dificultat trobada per a la realització d’aquest mapa ha passat per varies fases:
1.- el no haver treballat mai d’aquesta forma provoca una dificultat important a l’hora de plasmar idees principals, és més dificultós que fer un resum, perquè al mateix temps tractes de realitzar connexions, part que a banda de ser la més dificultosa, sembla que a més a més és la més significativa per a l’aprenentatge. El resultat final és un mapa que sembla que sols entendràs tu, però que pense que conté prou del treballat al mòdul de Julio Cabero i al document de Domenech i Tirado.

2.- la part tècnica no queda enrere, no haver treballat mai un programa com aquest i voler fer ràpid és impossible; en agafar-li la mà no és difícil, però hi ha que dedicar-li temps. 

En síntesi, cal dir que els meus mapes conceptuals no es semblen en res.  El primer, com s’indicava, el vaig fer sense haver consultat cap document, i sens dubte no vaig tenir en compte molts dels aspectes bàsics de la relació CTS. 

Al meu mapa actual, intente mostrar Ciència, Tecnologia i Societat com tres conceptes contínuament interrelacionats al voltant del coneixement que es genera per aquests tres conceptes encara que en postures diferents.  Al mateix temps, destaque també la interacció entre CTS i les diferents perspectives que hem treballat força al debat (socio determinisme, tecno determinisme i postulat heterogeni).

Junt als components del triangle CTS, he inclòs com a punt de partida i d’interrelació les TIC, les quals també parteixen i neixen de la societat de la informació i coneixement. A partir d’aqui els conceptes restants he anat lligant-los i complimentant-los sense massa dificultat.  La selecció adequada d’informació en un treball com aquest trobe que és igual d’important per poder aconseguir un mapa clar i significatiu, pel qual, queda realment clar com la influència de la relació CTS conforma la societat de la informació i coneixement en que ens desenvolupem, i per tant, a seva influència a tots els àmbits formen la nostra realitat.  La Tecnologia Educativa pren el paper de portar a terme aquesta realitat a les escoles  i mitjançant les TIC dibuixa uns espais idonis de treball basat en la perspectiva psicològica del constructivisme.  A partir d’aci, les exigències en l’àmbit educatiu estan directament relacionades amb les noves possibilitats, ja que nous mitjans, nova metodologia, nous rols... necessiten nova formació, nova preparació, nova conscienciació...






2 comentaris:

  1. Hola Rosana
    Deprés del debat i de la primera PAC encara defensaries algun tipus dedeteminisme?

    Salutacions

    Paqui García

    ResponElimina
  2. Hola Paqui

    en plantejar-me al llarg del treball si és responsabilitat exclusiva de la tecnologia o és el context històric i sociocultural el que ha contribuït a configurar les noves formes de comunicació, he trobat per una banda, que el canvi tecnològic no determina el canvi social (perquè la tecnologia no és autònoma ni neutral) i per altra que la societat evoluciona i fa evolucionar la tecnologia que necessita i utilitza... Per tant tecnologia i societat estan en contínua interacció, no es pot delimitar clarament on comença una i on acaba l'altra.

    Tractar de considerar un dels dos enfocaments deterministes com a resposta o justificació de qualsevol situació ho trobe una errada.

    ResponElimina